9 de març 2012

Politik auf der Tribüne

Durant el passat mes de Gener, en la celebració d'un partit benèfic que duu organitzant-se més de trenta anys en un modest pavelló municipal de la ciutat d'Hamburg - congregant a famílies senceres aprofitant les vacances escolars - els ultres del St.Pauli i del HSV van iniciar un enfrontament que va acabar amb més de vuitanta ferits i cent detencions. Un episodi que podria passar desapercebut, o vendre's com puntual, però el bé cert és que es tracta d'un problema estés per tot el país, tancat en les fronteres d'una Bundesliga que ven a l'exterior ambients familiars, opulència financera i estabilitat.

La incidència de les FanKurve en la vida social de les societats esportives té un pes cabdal gràcies al treball d'imatge que han aconseguit llaurar-se des dels anys 80, on la mort d'un adolescent de 16 anys en un enfrontament entre ultres en el conegut com NordDerby va posar fi als anys daurats del hooliganisme alemany. Des de llavors, purgues, legislacions i actuacions agressives enfocades a estos racons dels estadis van acabar implicant a les agrupacions d'aficionats en accions comunitàries, a centrar els seus dies a fomentar la integració juvenil i l'educació cívica entre els adolescents més desfavorits de la societat. Un dur treball d'imatge que es va consolidar en els 90 i que hui dia ha aconseguit que dits col·lectius siguen vists amb bons ulls per la immensa majoria de la població, augmentant amb això la seua influència.

Despullats de la càrrega política – encara que soles en aparença en molts casos – el nou leitmotiv dels principals grups s'erigeix baix el romàntic lema del “no al futbol modern”, que ha aconseguit arrelar amb força en un complex societari que respecta al soci i li dóna el poder de decisió a l'hora de triar als seus representants. Baix esta senyera, accions ciutadanes, campanyes urbanes i recollides de signatures fomentades per estes associacions han arribat a imposar certes pautes, d'això poden donar compte en Bochum i Nürnberg, que amb el pretext de la destrucció de la memòria col·lectiva i la pèrdua d'identitat les institucións s'estan veient sotmeses a dures pressions per a renunciar a la venda del naming del seu estadi, un menyscapte que afectaria a més d'un terç dels seus pressupostos.

Este bon civisme els ha permès agrupar-se en federacions nacionals, des de les quals han aconseguit menudes conquestes, com imposar rebaixes en els preus de les entrades i altres beneficis a l'hora d'ajudar i fomentar el desplaçament d'aficionats per tot el país. Encara que este ardu treball va aconseguir desagrupar a l'extrema-dreta – que ha seguit acudint a l'estadi en aparent desorganització – cert relax ha permès que tornen a veure's en alguns arenes, i amagats en menuts racons, perillosos grups que es van donar per extingits fa ja més de vint anys.

Violència soterrada

Quan se'ls qüestiona sobre la seua ideologia política saben desembolicar-se gràcies a un curat llenguatge i un estudiat discurs amb el qual vendre el Status Quo que els permet accedir als estadis. Encara que en aparença la política és algo que diuen ser d'àmbit personal e intransferible que ha de quedar fora d'una FanKurve bé és cert que el mapa de rivalitats en la Bundesliga està profundament marcat per este component.

Els Hansa Rostock - St.Pauli – dels quals no existeixen quasi precedents esportius ni de bon tros proximitat geogràfica – és conegut com el derby del odi per la virulència deslligada entre els seus seguidors, oposats en l'extrem polític, que ens va deixar fa quatre mesos disturbis e incidents en les graderies, on es van exhibir símbols i cántics extremistes que van implicar durisimes sancions per a un club que es va demostrar estar darrere d'estos esdeveniments, i la transcendència mediàtica dels quals, li va regalar la perduda dels seus principals patrocinadors deixant al excampió de la RDA en una situació financera molt delicada.

Clubs de culte

Encara que el simpàtic conjunt de la barriada portuària d'Hamburg haja transcendit mundialment com una icona del futbol social, els clubs de culte en la Bundesliga estan estesos de llarg a llarg del país, cadascú amb la seua motivació especifica. Encara que és en el futbol regional on la politització arriba a cotes preocupants. En 2010 el Red-Star de Leipzig va haver de renunciar a participar en el grup III de la lliga saxona al ser enquadrat en un campionat on la predominança de les diferents tendències d'extrema dreta copaven la divisió. Un problema que també afecta al desaparegut Sachsen, històric campió de la RDA, que ha vist després de la seua defunció com els dos col·lectius d'animació més importants que li donaven suport han fundat sendes entitats – proclamades hereves úniques del TULA – a imatge i semblança de les seues vinculacions polítiques.

Pràctiques comunes ja en el deprimit est, on les tendències neo-nazis envaeixen els estadis que fa 25 anys eren copats pels cadells del politburó, potser el cas més extrem siga el del sempre maltractat Dynamo Berlín, equip dirigit i fomentat per la Stasi en temps del règim comunista que hui dia abraça al nacional socialisme amb una cuidada i estructurada estètica. La preocupació per estos casos ha arribat a tals cotes que el govern alemany va obrir una investigació a la germana Thor Steinar – marca de roba amb influencies nórdiques d'ús estés entre estos col·lectius – que va finalitzar amb una petició expressa per a que modificara el seu logotip – basat en runes – per a aclarir i evitar interpretacions sobre el seu significat.

Però sent molt temptador quedar-se amb episodis destructius i casos sonats, el bé cert és que també els hi ha positius. Els clubs d'ascendència turca – sobretot a Berlín – han exercit un paper vital en la integració d'immigrants, així com haver aconseguit traure a molts altres de la marginalitat amb programes d'ajuda fomentant l'aprenentatge de l'idioma i la posterior orientació en el mercat laboral. També existeixen casos agradables, encara que amb cert component amarg, com els clubs que fomenten la integració de futbolistes homosexuals, que encara que al principi van nàixer per a participar en les competicions ordinàries han hagut de crear les seues pròpies federacions a causa dels casos de violència i atacs que van patir en les categories regionals, contant amb el suport de la DFB des del primer dia, encara veu reticències a l'hora d'acceptar la seua reintegració en l'estructura ordinària al·legant motius de seguretat.

A pesar de l'aparent tranquil·litat que exporta la lliga alemanya, els problemes de violència i les tensions entre grups ultra són el pa nostre de cada dia en un país que es desperta tots els caps de setmana amb les seues ciutats i poblacions assaltades per ingents quantitats de policies, furgons blindats i helicòpters custodiant als milers de seguidors que es desplacen per tot el país, causa principal de que els enfrontaments siguen escassos. Alemanya ha aconseguit dotar al seu futbol d'un envejable i solguda estructura cultural, on els barris es decoren amb simbologia de suport als seus clubs i es fomenten actes socials al voltant de les institucions, a pesar de que encara hui dia arrossegue un menut punt fosc que es refugia en els fons dels estadis.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...