El Kurdistan valencianí

El passat dia 20 un atac terrorista va deixar 64 morts en l'enèsima onada d'atemptats que sacsegen amb freqüència Iraq i els quals ja no són notícia en occident. Dies després un grup armat assaltaria la casa d'un famós presentador de la televisió local acabant amb el seu fill de sis mesos i tota la seua família. Entre ambdós esdeveniments Hama Amin va obrir una pagina en Facebook des de la seua casa de Slemani, prop de Kirkuk, amb la finalitat de reclutar partidaris per a la causa del ratpenat en la convulsa regió kurda iraquiana. “Els meu amics riuen i em pregunten per què sóc del VCF i no del Barça o del Madrid, jo els responc que no sóc del VCF per guanyar, sinó perquè són els millors i sempre ho seran per a mi” Respon amb decisió.

Des de Mosul a Bagdag, des de El Caire a Rabat, en els dies de clàssic és habitual veure les terrasses dels bars, en les cases baixes amb el televisor arrossegat fins a la porta del domicili, legions de musulmans vivint el partit entre tasses de te i fum de tabac com si estigueren en La Castellana o Les Rambles, celebrant la posterior victòria amb una marea de cotxes tocant el clàxon, lluint orgullosos falsificacions amb els colors d'algun dels dos equips. Eixa cuasi exclusió social que no deixa lloc a més partits en els locals comunitaris obliga a gent com Hama a recloure's en el seu domicili per a poder veure al seu equip. “En el meu entorn soles conec a tres persones més que siguen del VCF, i després està el meu germà, que era del VCF però ja no vol saber res, es sent avergonyit, ara només és del Bayern” Com ens conta a través del xat de Facebook “Van ser molt dures les golejades tan habituals encaixades contra el Barça i el Reial Madrid, el 5-1, el 3-6..etc a més de la vergonya que sents com aficcionat et toca aguantar les bromes dels amics durant setmanes.”

Com tants altres que passegen amb decisió els colors de la bandera pels llocs més recòndits del planeta són assenyalats no ja asoles per la seua inusual adhesió cap a un club quasi clandestí a nivell mediàtic, i exempt de glamour, sinó per les seues derrotes habituals davant els dos de sempre. Amin, com molts, tampoc era partidari d'Emery, esperançat amb l'etapa Pellegrino es mostra segur de recuperar la senda del èxit per a arribar altra vegada a la glòria. Confessa que el gol d'Arizmendi, que va pujar al marcador el definitiu 2-3 al Bernabéu, va suposar un dels millors moments de la seua vida - “Per fi vaig poder riure jo d'ells” - Aquell remat de Puyol que va suposar el 2-1 en el partit que més prop ha estat el VCF de guanyar-li al Barça en l'etapa Guardiola va amenaçar amb dur al seu televisor al desballestament després de rebre una coixinada com a resposta a l'oportunitat perduda.

A diferència dels grups d'aficionats a Indonèsia, els països nòrdics, els Balcans o Polònia, al món àrab els partidaris del ratpenat no estan agrupats en cap club o penya, en una crua minoria es dispersen com llavors per una basta regió majoritàriament partidària de catalans i madrilenys. Encara que no per això amaguen la seu militància. En la xarxa es poden trobar menudes webs i blogs d'origen àrab que van des d'Aràbia Saudita fins a Egipte, passant pels països del Golf Pèrsic. En un món tan habituat a dividir-se per ètnies i minories la del valencianisme forma ja part d'eixe complexe i extens entramat social que dóna forma als països del vell orient. Fins en un racó perdut de l'antiga Mesopotàmia, quasi en la frontera amb Iran, hi ha un reduït grup de persones que llueixen orgullosos els colors del VCF trone o isca el sol.

Podeu visitar la pàgina de Facebook Valencia CF Kurdish fent clic ací.